El carrer de les Camèlies: Mercè Rodoreda (Club Editor Jove)

La història d'una noia abandona l’agulla per fer senyors i que no deixarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d’estàtues.

“Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d’un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada.” Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de La plaça del Diamant. Però aquí, en lloc d’una sacrificada mare de família, qui s’explica és una dona marginada que viu de "fer senyors" Cecília Ce busca la companyia dels homes a les barraques del Somorrostro i als pisos rics de l’Eixample. El seu viatge al final de la nit és una de les peces més fortes de l’obra rodorediana.

“La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s’atura ni perd la serenitat. S’aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d’aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi” Stefanie Kremser

“El dolor no es paeix, s’hi conviu i es transforma, demostra Cecília Ce. Per això la vida de la protagonista és plena d’històries que es desenvolupen gradualment però que han de concloure bruscament, en una roda que Rodoreda sap que si cometés l’error de trigar massa en girar, simplement s’aturaria.” Clàudia Rius a Núvol

“Paga la pena abocar-se de cap a El carrer de les Camèlies perquè és el retrat d’una dona passiva i morta per dins envoltada d’un temps i d’una societat immòbil i buida també per dins. (…) Rodoreda, en certa forma, s’avança al seu temps i en una Catalunya en plena dictadura i a la cua d’Europa escriu una obra amb elements que anys més tard serien absolutament propis de les grans novel·les postmodernes.” Pep Antoni Roig a Nacional.cat

“Mig oblidada i menystinguda dins l’obra de Rodoreda, després de 54 anys de la seva primera publicació, ha estat “retrobada” pel Club Editor. El carrer de les Camèlies és el soliloqui de Cecília Ce. Al llarg de tota la novel·la es buscarà a ella mateixa a través de la cerca del seus orígens desconeguts. La seva infantesa serà un recordatori continu que ella és la nena recollida pels senyors de la torre; tothom anirà ple d’especulacions sobre la identitat dels seus pares.” Laura Ramos a La veu dels llibres

Amb un postfaci de Xavier Pla.