Jacint Verdaguer

Biografia de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902) fou un sacerdot i poeta català clau de la Renaixença[12]. Amb una educació eclesiàstica i influït pel romanticisme, Verdaguer va escriure sobretot poesia èpica i narrativa folklòrica. En 1870 es va ordenar capellà i aviat va començar a guanyar premis literaris, però va ser especialment conegut per les seves obres llargues. L’Atlàntida (1877) i Canigó (1886) són considerats els seus poemes èpics centrals. L’Atlàntida, premiada als Jocs Florals de 1877, va tenir un gran èxit i es va entendre com la culminació literària de la Renaixença[13]. Anys després, el Canigó el va projectar com el “poeta de Catalunya”: en 1886 el van coronar com a tal al santuari de Ripoll[14]. Verdaguer va influir decisivament en la consolidació de la llengua literària catalana moderna i el seu estil líric va marcar tota una generació d’escriptors catalans.

Obres destacades de Jacint Verdaguer

·      L’Atlàntida (1877): poema èpic sobre la llegenda d’Atlantida i la fundació mítica d’Ameríndia. Premi Jocs Florals de Barcelona i èxit immediat, se’l considera una obra clau de la Renaixença[13].

·      Canigó (1886): segon gran poema èpic de Verdaguer, inspirat en mites i paisatges del Pirineu català. Li va valer el títol honorífic de “poeta de Catalunya”[14] i és sovint citat com un dels millors poemes èpics del país.

·      L’oda a Espanya (1883): composició patriòtica dedicada a la modernització de Catalunya i la Segona República Espanyola.

·      La Mares del mar Balena** (1920, pòstum): recull de contes i llegendes marines, mostra de la seva faceta narrativa i folklòrica.

Per què llegir Jacint Verdaguer avui?

Els llibres de Jacint Verdaguer continuen sent llegits gràcies a la seva bellesa lírica i als temes universals que tracta. Verdaguer, conegut com mossèn Cinto, va revitalitzar la poesia catalana amb imatges poderoses de la natura, de l’amor i de la fe. A través de L’Atlàntida i Canigó va donar forma literària a mites i símbols de la identitat catalana, i va donar impuls a la llengua normativa del país[13][14]. Les seves narracions i poemes transmeten un esperit romàntic i patriòtic que connecta amb els lectors moderns perquè reflecteixen també inquietuds contemporànies: la recerca de llibertat, de vertader amor i de sentit vital. Llegir avui un llibre de Jacint Verdaguer és aproximar-se a un clàssic que va construir ponts culturals entre el passat i el present del nostre país, conservant encara tota la seva força i inspiració.