Mercè Rodoreda

Biografia de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 – Girona, 1983) fou una escriptora catalana considerada la novel·lista postguerra més influent[15]. Tota la seva trajectòria va ser travessada per l’exili (anà a França durant la Guerra Civil) i per la llarga reflexió sobre la condició femenina i la memòria històrica. El 1938 guanyà el Premi Crexells amb la seva primera gran novel·la Aloma, iniciant una carrera que inclou contes i novel·les de gran profunditat psicològica[16]. Entre els seus llibres més coneguts hi figura La plaça del Diamant (1962), la crònica en primera persona d’una dona (Natalia “La Colometa”) que viu la Guerra Civil des de Barcelona[17]. Altres títols destacats són El carrer de les Camèlies (1966), Mirall trencat (1974) – considerada la seva novel·la més sòlida[18]–, i reculls de relats com Quanta, quanta guerra… (1980). En reconeixement a la seva obra, Rodoreda va rebre premis com el Sant Jordi i el d’Honor de les Lletres Catalanes.

Obres destacades de Mercè Rodoreda

·      Aloma (1938): primera novel·la de Rodoreda, un relat íntim sobre la joventut i l’amor frustrat de la protagonista. Guanyà el premi Crexells i marca la transició entre la literatura de preguerra i la de postguerra[16].

·      La plaça del Diamant (1962): el seu llibre més universal. Descriu la vida de la Colometa durant la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra, mostrant la lluita per la identitat d’una dona en temps convulsos[17].

·      El carrer de les Camèlies (1966): novel·la intimista sobre la maternitat i la soledat. Premi Sant Jordi i de la Crítica, relata l’obsessió d’una jove mare per reviure el passat.

·      Mirall trencat (1974): gran novel·la familiar que recorre diverses generacions de dones, considerada la més madura de Rodoreda[18].

·      Viatges i flors (1980): recull de contes breus amb el to poètic i melancòlic característic de l’autora.

Per què llegir Mercè Rodoreda avui?

Els llibres de Mercè Rodoreda segueixen sent referents per la seva intensitat emocional i la riquesa de llenguatge. Rodoreda capturà amb profunditat els sentiments i conflictes de les seves protagonistes, especialment en contextos dramàtics com la guerra i la repressió. El seu estil, proper i poètic alhora, fa que històries com la de La plaça del Diamant parlin a lectors de qualsevol època. A més, va exercir una gran influència en escriptores posteriors (des de la mateixa Rodoreda fins a autores contemporànies), de manera que els seus llibres tenen una vigència cultural clara[15][18]. Llegir avui un llibre de Mercè Rodoreda és endinsar-se en la literatura catalana moderna per excel·lència, que comunica temes universals (amor, dolor, maternitat, llibertat) amb una lucidesa i un lirisme encara molt admirats.