Pere Calders

Biografia de Pere Calders

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912 – 1994) fou un escriptor, periodista i dibuixant català famós per la seva faceta de contista[23]. Després de combatre a la Guerra Civil pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic durant vint-i-tres anys. Allà va escriure molts contes breus, que va agrupar en el recull Cròniques de la veritat oculta (1954), obra que li va atorgar el Premi Víctor Català[24]. A Catalunya no va ser plenament reconegut fins als anys setanta, quan el teatre musical Antaviana (1978) adaptà històries seves i va reactivar l’interès per la seva obra[25]. Calders escrivia amb un humor lúdic i surrealista, sovint barrejant realitat i fantasia. Entre altres guardons, va rebre la Creu de Sant Jordi (1982) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1986) pel conjunt de la seva trajectòria.

Obres destacades de Pere Calders

·      Cròniques de la veritat oculta (1954): primer recull de contes, escrit durant l’exili a Mèxic. Hi combina situacions quotidianes amb tocs fantàstics i humorístics[24].

·      Gent de l’alta vall (1957): recull de relats curts ambientats en escenaris mexicans. Mostra la mirada irònica de Calders sobre la naturalesa humana en contextos llunyans[26].

·      Aquí descansa Nevares (1967): novel·la curta de tal titol, escrita a Mèxic però publicada anys després, que exemplifica el seu estil surrealista i punyent[26].

·      El primer arlequí (1949): recull de contes inicial on es detecten ja els temes recurrents de la seva obra, com l’humor absurd.

·      Tot s’aprofita (1983): recull de relats llargs i curts, publicat tard, que confirma el cabal literari i la maduresa narrativa de l’autor.

Per què llegir Pere Calders avui?

Els llibres de Pere Calders encara sorprenen els lectors pel seu sentit de l’humor i la imaginació desbordants. Els seus contes es caracteritzen per ser irònics i sovint fantasiosos[27]. De fet, molts crítics emmarquen l’estil de Calders dins del realisme màgic: introduïa elements extraordinaris en situacions quotidianes sense perdre de vista la ironia ni la crítica subtil[28]. Llegir Cròniques de la veritat oculta o qualsevol recull de Calders és topar-se amb situacions absurdes, contes breus que semblen sencers monòlegs de la realitat vista de canto. Aquesta capacitat de distorsionar la quotidianitat fa que els llibres de Pere Calders resultin irresistibles avui en dia, perquè jugan amb l’imaginari del lector i, alhora, contenen reflexions sobre la condició humana que romanen actuals[27][28].