Salvador Espriu

Biografia de Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) fou un poeta, dramaturg i narrador català destacat de la postguerra[19]. És considerat un dels renovadors de la prosa i la poesia catalanes de la seva generació. La seva obra, plena de simbolisme i referències clàssiques, desenvolupà un univers literari propi anomenat «Sinera» (Arenys de Mar invertit) on reflexiona sobre la mort, la infància i la realitat social. Entre els llibres de poemes més famosos d’Espriu hi ha Cementiri de Sinera (1946), amb versos sobre els paisatges de la seva infantesa i el pas del temps, i La pell de brau (1960), el seu volum més conegut, on exposa la problemàtica històrica i ètica d’Espanya i Catalunya[20]. També escrigué teatre: per exemple, Primera història d’Esther (1948) és la seva primera obra dramàtica amb un to grotesc i satíric. Espriu rebé premis com el d’Honor de les Lletres Catalanes (1979) pel seu llegat literari.

Obres destacades de Salvador Espriu

·      Cementiri de Sinera (1946): recull de poemes introductori de l’univers personal d’Espriu. Elabora el mite de la infantesa perduda a Arenys de Mar (“Sinera”) i reflexiona melancòlicament sobre la mort i les absències[21].

·      Primera història d’Esther (1948): text teatral breu, titulat «improvisació per a titelles» per l’autor, que barreja el clàssic, el grotesc i el religiós en un diàleg sobre la figura bíblica d’Esther[22].

·      La pell de brau (1960): poemari èpic de gran abast, probablement la seva obra més famosa[20]. En uns versos densos i simbòlics, exposa les convulsions històriques i morals de la Catalunya del franquisme.

·      El caminant i el mur (1954): recull de poemes amb continuació de la mitologia de Sinera.

Per què llegir Salvador Espriu avui?

Els llibres de Salvador Espriu són llegits encara perquè ofereixen una veu poètica profunda sobre la cultura catalana i els dilemes humans. La seva poesia, rica en imatges i metàfores, ens parla de pors i esperances que segueixen sent universals: la pèrdua de la infància, la mort, l’exili, la recerca de la pàtria interior[20]. Llegir avui els poemes d’Espriu permet connectar amb els moments clau de la nostra història i amb una gran elegància literària. Obres com Cementiri de Sinera o La pell de brau transmeten el buit i la resiliència d’una generació, i continuen sent rellevants per la manera com apleguen crítica social amb un estil modernista únic[20][21]. Per això encara es recomanen els llibres de Salvador Espriu als lectors actuals com a mirall de la condició humana i de l’ànima catalana.