Víctor Català (Caterina Albert)

Biografia de Víctor Català

Víctor Català és el pseudònim literari de Caterina Albert i Janer (l’Escala, Alt Empordà, 1869 – 1966). Fou una de les primeres dones escriptores professionals a Catalunya[33]. En iniciar la seva carrera amb el drama La infanticida (premiada el 1898) va haver d’amagar la seva identitat sota un nom masculí a causa de l’escàndol que va suscitar el text. Posteriorment es va dedicar a la narrativa breu i a la novel·la. Català es feu coneguda en l’època del Modernisme amb reculls de contes com Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907). La seva obra mestra és la novel·la Solitud (1905), que descriu amb força psicològica la lluita d’una dona rural contra la repressió matrimonial i social[34]. En aquesta primera fase destaca el seu interès pel món rural i la situació de les dones del seu temps. Després d’un període de silenci literari, l’autor fou un referent per a generacions d’escriptores catalanes fins avui[35].

Obres destacades de Víctor Català

·      Drames rurals (1902): recull de relats dramàtics ambientats al camp empordanès. Conté contes intensos que donen nom al gènere i mostren el paisatge rural i la violència que amaga[34].

·      Solitud (1905): novel·la dramàtica i introspectiva. Relata la revolta d’una dona anomenada Mila, que abandona casa i marit per fugir d’una vida insuportable. Considerada l’obra mestra de Català[34].

·      Ombrívoles (1904): segon recull de contes, continua explorant els sentiments ocults de personatges rurals.

·      Contrallums (1930): recull de contes amb històries breus, algunes de les millors de l’autora, on reflexiona sobre la solitud i les ombres de la vida quotidiana.

·      La mare Balena (1920) i Jubileu (1951): altres reculls de relats importants que completen la seva trajectòria.

Per què llegir Víctor Català avui?

Els llibres de Víctor Català són llegits en l’actualitat pel seu gran valor literari i el seu caràcter pioner. Català encapçalà la tradició narrativa escrita per dones a Catalunya i la seva forma de narrar va marcar decisivament la literatura catalana del segle XX[35]. Les seves històries ofereixen una mirada crua sobre la societat rural i la condició femenina de l’època, però parlen també de temes universals com la llibertat individual, la violència psicològica i la lluita per trobar un camí propi[34]. En particular, Solitud és un llibre de lectura obligada per la seva visió feminista avançada i la seva narració intensament simbòlica. Llegir avui un llibre de Víctor Català (Català) és connectar amb una escriptora magistral que inspira les escriptores més joves i que va obrir camí perquè es consideri la veu de moltes dones en la nostra literatura[35][34].